contra sa manifesta opinió. Allavors posá'l patrimoni al cuydado d'un procurador de sa confiansa y retorná á sa parroquia de Vall de Pedres, de la que'n faltava de més de tretze anys.
Mosen Joan s'arrepentí després d'aquesta rebequería, majorment que no li doná'l resultat qu'ell n'esperava ò sigui d'atuhir al jove fentlo rendir. En Ramon de motu propio rebaixá les facultats del procurador, reduhintlo á un simple receptor de comptes, s'enginyá pera ingressar á la escola preparatoria de Barcelona, ahont segui'ls estudis ab regular lluhiment y prossegui y terminá la carrera de enginyer agrònom á Madrit. Lo que sí'n resultá, fou una fredor de relacions entre oncle y nebot, que sols s'escrivían molt de clar en clar.
Per sa sort, en Ramon de Montbrió no abusá pas de sa llibertat ni de sa posició. Per criteri propi ò per misericordia de Deu, se rodejá sols de pochs companys y bons. Tant á Barcelona com á Madrit sapigué circunscriure ses hores expansives als exercicis gimnástichs, de equitació y excursionisme científich. Aixís conservá son temperament essencialment montanyench, desenrotllá ses forses físiques y's lliurá d'una infinitat de perills que perden á tantíssims joves de bones condicions.
La sòlida base de creencies religioses que
