Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/190

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 No poques vegades havía estat en Ramon á punt de faltar al propòsit que, per rahons de delicadesa, tenía fet de no declararse explícitament fins á darrera hora, y si s'havía contingut válgali, més qu'altra cosa, la mateixa dificultat de rompre.

 En quant á n'ella, semblava haver perdut aquella por instintiva, ja que no sols sostenía la conversa que'l jove li entaulava, sinó que fins la provocava pel gust de sentirlo discursejar sobre sos temes predilectes del Art y la Naturalesa, per més que'l posés avegades á dos dits de personalisar les qüestions, fentla enrogir.

 Mentres tant els díes passavan y la vida transcorría tranquila y agradosa al más de Serra Bruna. Les visites d'en Ramon sovintejavan, quedantse molts díes á dinar. Mossen Joan solía comparèixer á la tarda, y á entrada de fosch se n'entornavan tots dos á peu, precedint al cavall desmontat, que'ls seguía com un gosset. Donya Dolors, vigilant al hort y á la vinya, estava al corrent de tot, sense fressa ni semblar ferne altre estat. El jovent guimbejaya y vegetava, vessant de vida y salut, y'l pacífich don Eudalt, aprofitantse del armistici que desde la disputa del empriu son contrincant li concedía, dissimulava la murria, passejant llargues hores amunt y avall de les galeríes ab les mans á la esquena, xiulant frissós