Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/191

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


les cansons de son escás repertori y descuydantse massa dels canaris, quals críes per cert anavan aquell any de mala data, per efecte, segons ell, de que á mossen Isidro se li havía ocorregut cambiar la disposició dels nius.

 —¡Jo no sé quína dèria ha entrat á tothom de tocar les coses de lloch! —deya indignat.— ¿No havían sempre estat els nius al mateix recó? ¿No anavan be aixís? Donchs ¿perquè tocarlos? Sembla com si á n'aquesta casa s'hi hagués ficat el follet.

 —Anavan be, anavan be. ¡Tu sí, que de poch t'acontentas, —feya mossen Isidro, ab sa habitual flema.— Jo veig que tot lo més que treyes era la niarada del cucut, mentres que jo, á dalt, arreglantho á la meva manera, trech covarades de tres y de quatre. ¿Què vol dir que s'hagin mort? També s'han mort els meus sense haver cambiat cap niu. ¿Sabs què es? Un mal vent qu'ha estat una pedregada per totes les críes. Á Vich, me deya ahir un que'n venía, n'han mort més de quinze cents en una setmana.

 —¡Un mal vent, un mal vent! ¡N'hi há tants de mals vents! —butzinava don Eudalt respirant per ses ferides.