Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/192

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




V



E

ls segadors anavan á les acaballes de la feyna. Ja del terme de Serra Bruna quedava en peu sols la Campa, vasta extensió de conreu, enclosa entre dos pujols, en forma de ferradura, y limitada á mitjdía per les salzeredes de la riera. Era'l rovell del ou de les terres cultives del plá y's reservava cad'any pera la clausura de les segues. Allí s'hi aplegavan les diferentes colles de valldepedrenchs que, havent anat á buscar el rem al fons del Ampurdá, venían á rematarlo á la Campa després d'haver balejat el terme y, encara que's tractava d'un grapadás de vessanes, l'aterravan en un día. Ab tal motiu, á posta de sol s'hi feya una xera més ò menos grossa, segons l'humor en que's trobavan els senyors del más, que no solían mancarhi may.

 Aquest any tot s'hi acompanyava pera ferla bona. La cullita era abundosa, al más hi havía