Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/195

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Acabat un rem, les colles, ab sos devanters, desfilavan pausadament per davant dels senyors, pera anar á comensar l'altre. En Ramon, sempre ditxosot y alegre, els anava palpant la garla y provocant ses riallades.

 —Vatja, don Ramon, ¿vol menar aquest rem? —li digué tot posant foch á la pipa y pera seguirli l'humor un cap de colla, vella coneixensa.

 —¡Ja ho heu dit! —exclama'l jove y, ab admiració y gresca dels presents, en un dir Jesús se posá en cos de camisa, espitregrat, trossades les mánegues més amunt del cólzer y brandant el volant ab má forta.

 —¡Quín home més garbós! —deyan els segadors mentres s'anavan posant en fila á la dreta del capitá.— Cal ferlo lluhir davant de les senyores.

 —¡Oydá! Y davant de la pubilla, —afegían, tot baix, alguns de més maliciosos.

 No tardaren els de la colla en conèixer que son improvisat devanter podía passarse de sa benevolencia protectora.

 —¡L'ase que'l toch, quín cop de fals! —deya l'un.

 —No es pas manco'l pare, afegía l'altre. Y comensaren tots á apretar de debò.

 —¡Estrenyi'l rem, Ramon, que l'assolirán! —li cridavan les senyores, que contemplavan l'interessant sport desde la marjada, al veure que'ls de la colla li anavan á la saga.—