Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/204

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


semblava anar adquirint major amplitut y la escena s'anava fent per demés patètica, fins que, al arribar á n'allò de que'l bisbe'ls beneheix —ab la má dreta y la esquerra y que'ls demana per llur capitá y ells treuen el bon Jesús— tot cobert ab un vel negre, algun tremolós glatit, efecte del excés del intern sentiment, vingué á entelar la tersura d'aquella veu mascle y potenta, produhint pell de gallina als oyents, al extrem de que les goles nuades dels segadors podían apenes modular les vives notes de la rescobla.

 Allavors sols se sentía'l feréstech ¡rist! ¡rast! del ferro, rosegant ab major rabia'ls pedruscalls de la rostollada.[1]

  1. L'autor prega als llegidors que vulgan perdonarlo, si pera enrodonir aquest quadro y accentuar el valor moral del protagonista, s'ha permés forsar la ficció, abusant tal volta de les llicencies del novelista.