passada la riuada de salvatgisme desenfrenat. Les grans masses arquitectòniques no eran combustibles; moltes d'aquelles belleses no tenían cap valor pera'ls revolucionaris de sach y corda y la febra de destrucció no bastá á sostenir el picot en mans dels exaltats tot el temps necessari pera destruhir la obra de tantes generacions. Si la reacció hagués vingut, avuy día podrían trobarse'ls monuments si fa no fa com abans de la crema.
Però nó: la societat deixá les despulles de aquells monuments llegendaris abandonades y pudrintse per l'acció dels temps. Encara feu més: com els corps se rabejan en els cadavres insepults, aixís mateix les classes que's deyan conservadores, qu'ostensiblement havían abominat dels exessos revolucionaris, se repartiren bonament aquells membres esquarterats y deixaren que cayguessen de mica en mica ò vengueren á vil preu aquelles pedres, de les que la més insignificanta portava imprés el segell d'un geni altament superior á les miserables conciencies dels que ab elles trafiquejavan.
Totes aquestes consideracions y altres de més irades se feya en Ramon mentres la comitiva's passejava per les profanades estancies del monastir de Sant Martí, convertides en estables y femers, y qu'en altre temps foren portería, rebedor, locutori, refetor, etc. Algu-
