Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/212

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Allí quedá, donchs, al poch rato sol yvern, sota una ala del claustre, sentat damunt d'una basamenta, abstret en ses cavilacions y tractant inutilment d'interpretar la llegenda d'una lápida mitj rosegada per l'acció del temps.