Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/214

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


llurs cendres, —afegí la noya completant la idea,— perque aquelles ossamentes humanes qu'allí's veuen escampades, son, de segur, dels antichs constructors y moradors d'aquesta casa.

 —Precisament en això estava pensant ara mateix. Les ossamentes que desde aquí's veuen, son dels que, aquí mateix, sota aquestes arcades, tranzitavan cada día, quan aquest monument estava en sa plenitut. Aquí s'ha de esser romántich per forsa. Redressant ab la imaginació aquestes miserables runes, m'apar vèurels encara passejantse silenciosos per sota aquestes arcades, coberts ab llurs caputxons y acotada la testa sobre'l llibre de reso. Allavors aquest munt de runes era un poema vivent en que'l misticisme religiós donava forma á les més pures expressions d'un art, model de senzillesa y elegancia. Donchs be: el pensar qu'això ha desaparegut, no per un cataclisme de la naturalesa, sino per la imbecilitat humana,'m dona pena y'm desespera.

 —Ho trobo just perque ho comprench y ho sento igual que vostè, Ramon.—

 Encoratjat per aqueixa coparticipació de sentiments, prosseguí'l jove esplajantse ab més dalè:

 —Som aixís: tot me commou en un ò altre sentit, tot lo qu'entranya una idea de Bellesa ò de Bondat m'entusiasma y lo contrari'm des-