Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/236

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


á la rossoladora.— ¿Vosté no'l coneix? ¡Vatja! es impossible que vostè, l'home de costums tan severes y de virtuts tan rancies, l'home de la pura doctrina cristiana, no tingui formada, del hereu Montbrió, una opinió ben diferenta de la que'ns ha exposat. ¡Es l'home que's titula á sí mateix revolucionari, que's proposa enderrocar la societat y que sempre té á la boca la execració de tot lo existent! ¿Y vol, vostè, portármel á casa, perque m'ho tiri tot en orris en quatre díes, ab sos plans sense cap ni centener? ¡Vatja! confessi, mossen Joan, que'l tal nevodet li ha donat més de quatre disgustos ab ses idees esbojarrades.

 —Confeso, —respongué mossen Joan ab calma,— que m'han preocupat molt les idees atrevides y les proposicions radicals d'en Ramon; però aixís mateix dech declarar que, un cop familiarisat ab elles y vensuda la repugnancia que sa mateixa novetat havía de produhir en qui, com jo, ha sigut educat en altra escola tal volta massa exclusivista, he reflexionat ab més calma sobre les mateixes, vegentme obligat á regonèixer que tenen un fons innegable de rahò.

 —¡Y ara! —feu don Eudalt novament sorprès d'aquella sortida del vell Rector,— ¡Y ara! ¿vostè també revolucionari?

 —Jo no som revolucionari, —contestá mossen Joan humilment,— ni escauría en qui com