Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/265

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tará dèu mil vegades més el mall que la enclusa..! Y si ells no tenen els teus cabals y'ls teus puntals pera ferte foch, ¿què té d'estrany que s'esbotzin per aquest cantó, majorment no mancántelshi un venta-fochs com aquesta mala púa del Cerdá, á quí, ab tots els teus padrins, no has pogut arrencar may de la secretaría?

 Don Eudalt, aclaparat per la crudel lògica de la seva esposa, esbufegava y suava d'angunia, però sense desdir ni un pèl de son emmarranament.

 —¡Be, be! ¡Ja ho sabía que no tinch pas tots els enemichs á fora casa! —grunyí entre dents.

 Fou una punyalada terrible pera la pobra esposa, que degué fer esforsos per no esclatar.

 —Aquesta es una de tantes injusticies que estás cometent, —exclamá.— Ja pots buscar entre aquests advocats y procuradors que t'aconsellan y't xuclan els diners, entre aquests polítichs que't respallan pel compte que'ls hi té y entre'ls amichs que't donan llustre per davant y per darrera t'estisoran, á veure si al día de la desgracia hi trobarás l'amor de la familia que, peti com peti, no't mancará may. Vés fent vía, vés congriant odis y sembrant tempestats, segueix despreciant els consells de la familia y dels que, sense esserte parents, t'han ofès per dirte la veritat, qu'un día ò altre la farás la justicia qu'avuy negas.