Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/267

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

fet entendre á n'aquests brètols qu'ab el senyor de Serra Bruna no s'hi juga, y veurás còm els probo que no'm mou el miserable guany! Si he comès alguna injusticia, ja sabré jo repararla per mí mateix, tot imposant el cástich á quí'l mereixi, sense necessitat de que ningú'm senyali la lley; mes, ara com ara, es això y res més...».

 Y aixís, ab semblants antífones, arribava la familia Serra Bruna al más, ab un ayre tan concirós y desolat que talment semblava que vingués d'un enterro.