Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/286

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


neig de les eynes, y que fins se constituhía en llur capítost pera defensar la gleva per la forsa, quan convenía, ab lo qual lográ mantenir el poble moral y materialment com una bassa d'oli, lliurantlo de moltes de les calamitats qu'afligiren al país durant aquells temps dificils y revoltosos. Recordava, també, la cèlebre missió qu'á Vall-llosell predicá'l Pare Claret. Aquell apòstol del poble, com li deyan, parlant clar y catalá,'s dirigía dret al cor dels oyents, cavanthi ab llurs propies eynes fins á ferne saltar llágrimes de tendresa ò clams de dolor. Al influx de sa paraula, persuasiva unes vegades, contundent y amenassadora altres, á voltes ardenta com foch, però sempre ingénua y senzilla com la d'un noy, els més durs de cor se doblegavan fins á caure de front á terra. Sovint els sanglots del auditori ofegavan la veu del orador y després tots els sacerdots de la comarca no bastavan pera atendre als penitents que demanavan la absolució.

 ¡Y quína esplicació podía donarse al fenòmen de seducció popular, de que li havía donat tan repetides probes aquell esbojarrat missionista de levita, qu'ell li deya al seu nebot! Molt senzilla: quan se dirigía al cor, removía'ls sentiments propis y essencials del indivíduo; y quan se dirigía al cap, fentlo raciocinar ab son propi cervell, revetllava les característi-