Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/287

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ques de la rassa. Aixís, á sos accents guspirejavan els ulls, no ab lluissors de rampinya, com ab les paraulades del Cerdá, sinó alsantse noblement els cors que semblavan tancats á tota esperansa. Fins sès cansons de l'antigor, ressonant com un eco d'anyoransa, feyan venir les llágrimes als ulls dels pobres pagesos.

 Per un efecte de clarividencia, propia dels desenganys, veya ara mossen Joan lo errat de son procediment, acusantse, en un excés de compunció, d'haver contribuhit á una obra demoledora. Nostre poble, se deya, ja prou perseguit y encorralat per influencies externes que li anavan llevant, l'una després de l'altra, ses virtuts expansives, renunciá de primer á sa vida exterior, concentrantse dins la intimitat de sos organismes, com un cargol dins sa closca. Però un día els seus mateixos li hem dit: «aquestos organismes no serveixen pera'ls fins de la vida moderna, com ta llengua no serveix ja ni pera alabar á Deu»; y allayors, sentint faltarli allò qu'era la meytat de la seva vida, creyent potser que realment s'havía mudat Nostre Senyor, s'ha encongit encara més, adquirint una falsa idea de propia petitesa, perdent les darreres energíes y aquell esperit práctich que tan gran l'havía fet en altre temps. Aixís, abatut y sòpit, ha quedat lligat á la rerassaga de qualsevol Serra