Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/288

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Bruna més ensopit però més culpable qu'ell y á la mercè del primer Cerdá que vingui á burxarli les orelles.

 Y aquí tornava'l bon Rector á trobarse sobre la realitat del conflicte á punt d'esclatar, sense que ses reflexions doloroses fessin més que distráurel de les oracions de la missa, allargant la ceremonia fins al punt de que ja'ls oyents comensavan á donar senyals poch respectuosos d'impaciencia; y al considerarse impotent pera un remey, el cor se li oprimía y'ls ulls se li negavan en plor.

 Al ofertori, volgué donarse com á víctima expiatoria, no sols per els propis pecats, dels que de totes veres s'acusava, sinó també per els qu'anavan á cometre sos fills esperituals; però encara en aquest cas sa conciencia, fortament conturbada, vingué á ferirlo ab nova sequedat. Perque en el fons de la seva ánima sentí congriarshi un altre sentiment que pugnava ab la magnitut del sacrifici de la vida; perque sentí desitg de viure, es més, sentí recansa de joventut y de fortalesa pera aplicarles á la obra de regeneració proclamada per son nebot, extremintse son cos de greu amargor al sentir com un presentiment de que aquella regeneració de la sanch de nostre poble ell no l'assoliría pas. Allavors, ab un suprem esfors de resignació, s'enfonzá en deprecació ardenta, sense paraules, reconcentrant