tantla dins d'un arch de cèrcol obert per davant.
La paperada que'l Jutge s'escarrassava en fer voleyar, no era altra cosa que l'auto d'investidura á favor de don Eudaldo de Serra Bruna, del señorío y derecho de pastos del término conocido por Sierra Calma, en virtud de sentencia firme del Tribunal Contencioso Administrativo etc., mes els terralloners, que ja això ho tenían descontat y no estavan pas per ceremonies, l'atabalavan á crits y renechs, tot alsant els garrots y armant els mandrons. La compacta massa de besties y persones surtí corrents pla enllá per entre mitj dels sègols de les rompudes.
—¡Tassa, Jaumet, tassa! Endréssa'ls patracols y féste enllá, que pendrás mal! —li cridavan alguns, quan ja la remada, exitada per l'aldarull de crits, clachs de fuets y mandrons y lladruchs dels gossos aquissats, comensava á pendre direcció precisament filant dret á la autoritat y llurs estaferms.
Aquestos, comprenent la inutilitat de la resistencia, se retiraren á un costat á tot córrer, procurant posarse fòra de la tragectoria del bestiar, mes el pobre jutge, trastornat, no sapigué fer sinó fugir en la propia direcció dels que l'embestían y, com les besties corrían més qu'ell, prompte fou assolit, volcat y trepitjat, no morinthi per un patent miracle de Sant An-
