Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/298

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


potejats per les vaques, que saltavan enfonzantse en mitj de la blanquinosa massa de carn y llana, com les cobles batadores damunt les garbes de la era.

 Un moment aquella resistencia passiva semblá enfangar al bestiar bohí, que ja ruflava de fatiga, mes allavors alguns baylets, als qui devía plaure molt aquella escena de carnatge y destrucció, comensaren á brunzir ab la boca, imitant la terrible mosca bouera. Allò fou el delirium tremens.

 Ja prou esverada aquella massa, se llensá, cega de terror, á la desbocada, alts els caps y les cues planes, fent retrunyir la gleva ab ses potades, dret al esquadró contrari, del que les besties, impedides de recular, esperaren la topada empernantse y ab els caps jups. Aquesta fou estrepitosa: moltes besties quedaren ferides del pit y algunes, redressantse sobre les potes traseres, llensant bruhels d'agonía y girant els ulls en blanch, apuntavan al cel els morros babejants, que lluhían als raigs del sol com si fossen capsats de plata. Ab això la massa no cedía, perque les besties, tinch que tindré, se empernavan més, allonsantse fins á tocar de ventre á terra, y com els contraris tampoch desdeyan, els dos terribles esforsos encontrats produhiren, en les capes de contacte, un moviment de tangencia com el de dues rodes dentades que's trasmeten la forsa. Se formaren,