Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/313

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


desolada, percibint al lluny y entre foscors com un raig d'esperansa.

 Desgraciadament, quan ell comensá á veures les oreyes, ella hagué de rendirse aclaparada per la tensió moral y l'excés de fatiga; y quan, una mica refeta pel descans, torná á alsar el cap, era ell que s'ajeya de nou, postrat per una invencible passió d'ánim. Y aixís, ara l'un, ara l'altre, com els catúfols d'una sinia, s'anavan alternant en salut y en malaltía, fent cada día més complicada la situació de la familia.