Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/314

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




XI



E

ntre mossen Isidro que, més retret cada día y no atrevintse á ficarse en lo que no'l demanavan, se dedicava ab més assiduitat que may al cumpliment de ses obligacions y á pregar á Deu que retornés á la familia la pau perduda, en Basi que, encorralat á casa sens atrevirse á posar els peus al poble, perque sobre d'ell, tant ò més que sobre son amo, requeya l'animositat dels terralloners, se manifestava sorrut y malhumorat, fentse no més qu'ab don Eudalt, en qui procurava encara revifar l'esperit de resistencia, la pobra Loreto, que no sabía donarse compte de la situació, y'l servey, completament decaygut y esmortuhit, sols una persona, la Montserrat, se mantenía ferma y fins semblava créixer en mitj de tantes contrarietats. Veritat es que s'havía esvahit aquella ufanor de poncella ben cuydada que tenía un any abans, que sa figura