á mi m'ho contèu això? —els deya mossen Joan als seus feligresos, que, segons la seva propia profecía, corrían ara á estirarli la sotana, recordantli sa eterna missió de pare—pedás, pera surgir els descusits de la desfeta de la diada de Sant Antoni.— ¿Y ara m'ho contèu això? ¡Quan era hora no mancá qui vos avisava y no'n féreu cas! ¿Perquè no aneu á contarho als que vos han conduhit fins allá ahont sou?
—Ja veurá, mossen Joan, es que qui pert lo seu pert el seny. ¿No era ben trist de veure qu'aquest home s'apropiés lo qu'es ben nostre?
—No tinch pas d'abonarlo á n'aquell deulofassabò, que més merescuda que vosaltres té la pena que passa, —responía'l Rector, sempre ab inflexions d'aspresa en ell desconegudes;— però ¡ánimes de canti! ¿era per tals camins y portats per un esquirol com l'altre, qu'havíau de surtir á vores?
