Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


El seu rebost y'l seu galliner son els mellors del poble, mes el pobre senyor Rector, si no es alguna gallina morta de mala mort ò alguna culana tarada, poch ne tasta res: tot va al mercat. Es una dona que faría calés dels claus de les baldufes. Per Sancujema va fer dos anys, varen passar uns senyors que cassavan la perduda y'ls hi va vendre tota la parraquería de la caixa, qu'encara era del temps de quan judas era fadrí. ¡Creuría que'n va treure mitja dobla de cotra, allá ahont no valía ni tres pessetes!—

 En Ramon escoltava abstret les revelacions d'en Pascal y, encara que les creya exagerades, de moment li feren formar el propósit de no contraure compromís respecte á la duració de sa estada á la Rectoría, per un si acás.

 En Pascal continuá la xarrola:

 —Tornanthi ab el senyor Rector, es pecat qui li fa mal. Y no's cregui, qu'es un sabi de primera. ¡De llatí si'n sab! Altrament es home per donar un bon consell á qui li fassi menester. ¡Y'l be qu'ha fet al poble, ja ab caritats ja d'altres menes! Y pera malehir al mal temps, no n'hi há d'altre en tota la rodalia. Ha de pensar y entendre que, desde qu'es aquí, no hem vist encara cap pedregada que s'ho valga, y això que n'han passades de bones pel vehinat. Encara'm recordo de la de Sant Jaume fará cinch anys, que á les parro-