Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/328

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


encara que ignorava qui li havía conferida, no estava pas disposat á obehirla. Que de bona gana'l benehiría á n'ell y als seus companys, que bona falta'ls hi feya, però dins de la iglesia, perque de moixigangues á la plassa no volía pas ferne.

 Desde la iglesia s'ohían les veus destrempades del Cerdá, ab gran escándol de les dònes y gatzara y rialles dels homes apilotats, á la porta. Després ha surtit tot cridant, ab rialla grossera: «¡Anèm, noys; ja'l benehirèm nosaltres l'arbre; el benehirèm ab ví!». Aquesta escena, d'irrespectuosa procacitat, ens ha deixat á totes el cor oprimit.

 De darrera les persianes de la Rectoría l'he presenciada la cerimonia de plantar l'arbre de la llibertat. No pots figurarte espectacle més tristement moxiganguesch. Dalt d'un tablado hi havía tota la Junta Revolucionaria. Desde allí, en Gori y el Sabaté han fet discursos estrambòtichs, corejats per les riallades del poble. El Sabaté, que no estava gayre segur del cap, entrebancantse, ha caygut del catafalch, y válgali que l'han amparat els de baix si no s'ha romput la closca. Els de dalt l'han retingut pels peus, issantlo de nou entre tots de cap per avall, com un sach de trumfes, ab gran gatzara de tothom.

 Després ha parlat el Cerdá, deixantme ad-