Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/355

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dor, absorvent y corruptor, com els hi probava ab fets històrichs. Tot inútil: el nostre poble no la coneix la seva historia, perque, á semblansa d'aquells antropòfagues de l'África, que diu que pera engreixar als presoners destinats al festí'ls hi suministran un brevatge que'ls fa perdre la memoria, á nosaltres se'ns ha esborrat la historia, qu'es la memoria de l'ánima social. Això esplica'l fenòmen desesperador de sentir á aquestes desviades masses glatir la llibertat en la mateixa parla del butxí que'ls l'ha cremada.

 Uns me titllavan de boig, altres me miravan ab estranyesa, preguntant d'ahont era eixit, y els capitossos me denunciaren com un reaccionari perillós. ¡Reaccionari jo, qu'en radicalisme vaig més lluny que tots ells! ¡jo, qu'ab major gust veuría córrer torrents de sanch que no'ls bassals de pustema ahont xipollejan ells, ridículs jacobins de quincalla! ¡Prou que'n farán vessar de sanch, prou! mes no será pas exposant la seva al tay de la guillotina, ni será la sanch blava de cap poder caygut, sinó la roja dels pobres, qu'aquissarán els uns contra'ls altres, ab sos miserables egoismes, perque ells dels richs no'n volen sinó'ls diners. ¡Ah! no'n surtirá, d'entre aquests formidables ciutadans, cap Robespierre, no hi há perill.

 Encara ab alguns amichs varem intentar una darrera proba, pera veure si revetllavam