Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/373

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ara, no hi há qui puga rebatre al Cerdá, conti que tot el poble es d'ell. Si surt algú qu'ab una mica de sòrt li fassi cara, ja li responch que de prompte li pendrá la meytat de les forses. ¡Ben dolents, dolents..! cregui que no passan de dues dotzenes, contanthi'ls forasters, y encara aquestes dues dotzenes són temibles com á brassos del Cerdá. Sense ell... uns ab altres per un got de ví se'n faría lo que's volgués. ¡Ara, tingui ben compte, que'l Cerdá val per tots! ¡Pensi qu'es dolent com un mal grá, que está endimoniat fins dalt de tot y, com qu'está compromès fins á l'ánima, fará'l diable quatre al jugarse'l tot pel tot. Cal regonèixerho, don Ramon: la situació es grave, conta ab bons padrins, y aquest home no s'aturará davant del més gros disbarat.

 Resumint el resultat de la conversa, en Montbrió'n deduhí qu'en Llissás no duya cap plan concret, ni's sentía ab prou forses pera fer resoltament cara al Cerdá. Sols, portat per l'instint de conservació y sublevat pels desmans qu'aquell cometía, havía procurat realsar l'esperit dels vehins de mellor voluntat, per veure si li posavan un frè. En part ho havía lograt, però'n trobava molts que no s'atrevían á declararse, per temor de quedar en pitjor situació si fracassavan.

 Ara li tornava á preguntar:

 —Vegi, donchs, què podem fer.