Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/401

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


may cap favor ni me'n deu cap. Me pregunteu per l'amo y us dich que som jo.

 —¿Vos, l'amo? Vos, un foraster vingut de qui sab ahont. ¿Y ab quín dret vos atreviu á dirvos l'amo de Serra Bruna?

 —Ab el mateix dret que vos us tituleu Presidente de la Junta Revolucionaria de Vall de Pedres.

 La surtida d'en Montbrió, cridant tant com ell, desconcertá un moment al Cerdá, qu'acabá de desapacientarse.

 —¡Ja n'hi há prou de comedia! —digué variant de tò.— Vull saber quí ha convocat al poble, ab quín dret y á quín obgecte.

 —Jo l'he convocat, —feu l'altre seguintli sempre'l tò,— ab el dret que té tothom de mirar per sos interessos com bé li plagui y al obgcete de tractar els assumptos pendents entre'l poble y Serra Bruna.

 ¡Donchs, sabrèu qu'aquí no hi há més que la Junta Revolucionaria pera tractar dels assumptos del poble; qu'aquesta reunió es clandestina, subversiva, ilegal y reaccionaria y queda desde ara disolta; que lo que s'hagi de tractar ho tractará la Junta, un cop allotjada la gent, y no aquí, sinó á dalt, ab l'amo veritable, y no ab un farsant que no es ningú!

 Feu posat d'avansar, mes el jove se li quadrá al davant, cridantli ab veu ferma:

 —¡Alto! —Y fitantlo valentment á la cara,