omenso per vostè, senyor oncle estimat, ja que vostè representa aquí nostra suprema autoritat esperitual, —deya en Ramon, tot mostrantli un hermós gotim pansit al sol,— y li dedico aquesta hermosura, que simbolisa l'aliment de l'ánima com fòrmula de la sagrada sanch de Jesucrist. Faltat de la sava vivificadora de la planta, les assoleyades li han pansit els grans, xuclántloshi la substancia sobrera, però quintaessenciant sos elements y tornantlos incorruptes. Ara es tot dolsor, com certes ánimes de virtuts purificades per les sequetats del món.
El vey Rector copsá la intenció y finesa de la dedicatoria y acceptá'l present espurnejantli els uys.
—Dono la preferencia al clero, per lo mateix que's veu avuy tan atrotinat, —seguí en Montbrió.— Mossen Isidro, va per vostè: accéptim
