agents actius tenim una congestió á la freixura, ab irradiacions cardíaques, y s'ha iniciat ja un estat serós. El pronòstich es més senzill encara. La potencia es molt superior á la resistencia. L'enemich ens embesteix de sèch á séch y no tenim municions pera fer foch. Donchs el resultat no pot deixar d'esser fatal. Continuin la mateixa medicina, quin obgecte es sols reanimarlo momentáneament y refrescarli la boca y... pax vobis. De miracles els metges no'n sabem pas fer.
Els nuvis, arribats de fresch, havían trobat la Rectoría feta un garbuix. Son oncle era ja viaticat desde alguns díes y s'havía anat aguantant com si esperés l'arribada dels seus nebots pera despedírsen. La escena del metge fou una de les primeres que comensaren á posar als joves sobre un terreno per ells completament nou.
Mentres la Montserrat s'ocupava en posar una mica d'ordre á la casa, arribá mossen Isidro que, acompanyat d'en Ramon, se n'entrá á la cambra del malalt, quedant abdós sorpresos de la gran mutació suferta per aquest, que ja ni doná senyals de notar sa presencia. Mossen Isidro, sense gastar gayres més cumpliments que'l metge, li entaulá conversa sobre son estat, sense embuts ni subterfugis, afegint al poch rato:
—Amiguet: es una porta que tots l'hem de
