Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


agencies d'en Balira y d'en Montanya se'n anaren al cel, mes lo cert es que'l gremi no ha fet sino progressar.—

 Lo Rector no l'escoltava ja casi, preocupat ab un altre ordre d'idees.

 —Escólta. Haurás sentit alguna vegada —digué mitj interrompentlo,— comparar als desagrahits ab els porchs, que sota l'alzina menjan les aglans, sense dignarse alsar el cap envers l'arbre que les hi suministra. Donchs, ¿no't sembla qu'entre'ls que estudían els fenòmens de la naturalesa y especulan les forses que aquestos els hi proporcionan, n'hi há molts que, com els porchs, no's prenen la molestia de considerar que aquelles aglans han caygut de més amunt, ja que, com diu Sant Tomás, Deu es la causa primera y la forsa primordial de la qual dimanan totes les forses y totes les causes?

 —Cert que sí.—

 El vell sacerdot se romogué en son setial, com disposantse á donar el cop definitiu.

 —Però tu, que t'has enamorat de la naturalesa y't delitas pera penetrar sos misteris, ¿no trobas més bonich y fins més noble, en lloch d'estudiar les lleys per llurs resultats, buscar al Llegislador? en lloch de midar les forses per llurs efectes, no val més remontarse á son sublim impulsor, qu'es Deu?—

 Y aquí clucá'ls ulls el sacerdot, com l'artiller