Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/490

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Periòdicament eixían remembrances d'ell (enlloch posava'l seu nom), ab motiu de rèbren una carta ò una noticia indirecta, y com aquestes, contra lo que sempre temía, no solían pas esser desagradables, li dictavan parrafets de dolsa esperansa y máximes y consells qu'en Ramon recordava, per esser semblants als continguts en les cartes rebudes.

 Les èpoques revoltoses que s'havían succehit en el país, li havían sugerit també fondes meditacions y comentaris, que no s'apartavan gayre de les idees en boga entre'ls polemistes catòlichs d'aquells temps. Ses disquisicions giravan casi sempre dins dels motllos, un poch massa arcáychs, del escolástich de Cervera.

 Alguna idea's repetía sovint, acusant una verdadera obcessió. Tal era'l fet reconegut del allunyament del poble del sí de la Iglesia.

 «Perdem terreno, —escrivía sovint;— els joves ens fugen seduhits per ideals de falsa llibertat, y quan s'adonguin de son engany, correrán á engroixir els batallons del escepticisme y la indiferencia».

 Y procedint ab un criteri més modernista, com el metge qu'en lloch d'ensajar remeys al etzar ò de perdre temps atacant els efectes, procura abans de tot esbrinar els fonaments de la malaltía, deya:

 «Ens escarrassem predicant la doctrina als convensuts y els qu'hauríam de convèncer no