n Montbrió, disgustat y compadit de son oncle per l'estat de violencia que'l gènit de la majordona li creava y sens perjudici d'estudiar els medis de combatre aquella situació tonta, resolgué de moment, pretextant una urgencia, partir al següent día de bon matí. Com son oncle devía assistir á uns funerals á Prunés quedaren convinguts en fer junts el tragecte fins á la partió del camins.
Estava al bò del sòn quan aquest el despertá, innovantli que plovía, y per lo tant que no's mogués, qu'ell cumpliría ab lo dels funerals perque no podía escusarsen y tornaría á dinar.
El jove declará que sols en cas estrem se quedaría, perque tenía compromís d'esser á Vich al vespre. Li prometé sovintejar les visites y's despediren afectuosament.
Una hora més tart trucava á la porta la ma-