Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


jordona, avisant que casi no plovía y que la xacolata's refredava á la taula. Ell s'incorporá, mes com sentís batre les canals al pati, comprengué la mangauxa de la dona y torná á dormirse. Al cap d'altra hora, vinga trucar de nou la majordona, cridant que ja'l cel s'asserenava. Aquesta vegada cregué ell que, quan menos en part, era cert, y s'alsá.

 Al sortir de la cambra glopejá una xicrada d'aygua bruta, qu'altra cosa no era la xacolata servida per la Felissa, mentres que aquesta, rient de mitja cara y plorant de l'altra mitja, li parlava ab manyaguería, comunicantli qu'en Pascal havía deixat ensellat el cavall, y que, segons profecía del mateix, no plouría ja més. Y efectivament... al alsarse'l jove de la taula y sortir á la miranda, ja comensava un altre ruixat que durá una hora.

 La majordona's frissava per veure al barrut fora de casa, y aquèst, que tenía prous ganes d'anarsen, se'n veya privat per lo desfet del temps, lo que li donava un mal humor de tots els diantres. Aixís es que, al sentir á la majordona maldar de contínuu sobre'l mateix tema, se li exitavan els nervis, donantli accessos de rabia que'l tentavan d'agafarla pel clatell y amorrarla sota la canal. Forsat d'aguantarse, procurava matar el temps repassant la llibrería del Rector y posant en ordre algunes notes.