de lo qual s'alegrá com si fos realment el signe de sa deslliuransa. No plovía casi be gota, y una ullada de sol, escorrentse per una escletxa dels núvols, feya brillar ab esclats de mil colors els sarrells d'aygua que ploravan de les parres que guarnían la porxada. Se n'alegrá ab aquella alegría que produheix sempre en la naturalesa la successió d'un fenómeno lluminós després d'un de tenebres, com el día després de la nit.
—¡Vaja, dona, vaja!, —digué dirigintse á la vella, ab tò complascent.— Serveixim el dinar y marxaré desseguida.
¿El dinar...? —feu aquesta plegant les mans ab posat d'admiració.— ¡Pansé que n'he fet!; com que'l veya ab aquest deliri per marxar...!—
En Ramon quedá de pedra. Tenía motius pera conèixer la tacanyería d'aquella dona, mes no la creya capassa de despedirlo de casa de son propi oncle poch menos qu'en dejú. Ab una mirada furiosa, mesurá á la gran mesquina de dalt á baix, clogué'l puny dret, ab intencions de descarregarli sobre'l cap, aixafantli'l sirgronet ò fentli caure á la part de dintre. Se contingué, no obstant, y girant la esquena emprengué la porta escala avall. La Felissa'l seguí, cridantli desde'l cap de la escala:
—Miri: si vol hi há un plat de sopes d'ahir, que les guardava pel senyor Rector quan torni de funerals.
