Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 —¡Plántiseles al clatell! —respongué en Ramon, girant el cap desde'l replá, y's dirigí á la estable pera embridar el cavall, que ja estava ensellat y apunt de marxa.

 La Felissa, que li anava seguint les petjades, corregué afanyosa pera tenirli l'estrep, mes ell la repellí ab un regany.

 Al passar el portal se pará en sech. Verdaderament feya boig de posarse en camí ab un temps com el que's presentava, donchs per la part de Llevant venía un tall d'aygua espantós. La majordona comprengué sa vacilació y com pera donarli ánim, temerosa de que tornés enrera, li deya:

 —Lo qu'es ara ray, prou está ben esbargit el temps, y sinó, vegi per allí com ix la Marieta del uy blau[1].—

 Sentirla en Ramon y regirar el cavall tirantli á sobre, tot fou obra d'un moment. Válgali la llestesa ab que's ficá á dintre, que sinó la volca als peus de la bestia. Però, fora ja de tino, comensá á increparla ab mil penjaments, tutejantla sense cap mena de consideració.

 —Vina, —li cridava,— veya fastigosa, que te la pintaré á la esquena ab la punta del fuhet la Marieta del uy blau. Surt, pallonga, esca-

  1. Nom ab que designan els pagesos al uy de serena que, en díes plujosos, surt á vegades al horitzó y que, en certes circunstancies, sol designar la fí del mal temps.