Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/73

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nya vicaris, que't donaré una racció de xinxons d'aquells que no's descambían. ¡Ah! Fes que m'hi pugui adobar, que ja'ls esquitxarás, aquests qu'arreconas á costes de la salut del teu amo, estira cordetes...—

 Y altres coses que no's poden escriure.

 La majordona semblava desesperarse al sentirse tan maltractada: s'estirava'ls cabells y picava de peus com una ximpla.

 En Ramon passava'l portal en el moment en que comensava de nou á ploure. Això li renová la quimera, y girantse ab la veya, que seguía fent comedia, li cridá encara:

 —Malehida bruixa, vés, aquí la tens ja, la teva Marieta. ¡Llástima de vara de freixe que vaga pera espolsarte'l cuyro, ronyosa...—

 Y mentres, deslligava l'abrich que á prevenció duya á la pera de la sella, emprengué desesperat la trotada, empaytat pel ventpluig y entre xarbots d'aygua fangosa.