Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


xem com tothom me compadeix. Deu sab si soch sociable y si disfruto ab l'amistat y visites dels parents y amichs, com sab també lo que sufreixo en mon aislament. Soch víctima d'una manda piadosa, d'un compromís contret á l'espona del llit d'un agonitzant. Era amich carinyós y lleal y'm recomaná aquesta dona al moment de morir. Li vaig prometre no deixarla, per més sacrificis que'm costés; y encara qu'en aquells moments no calculava ni podía calcular quina mena de sacrificis podría costarme, no es això rahó perque ara me'n desentengui. Es un mal qual remey sols Deu el pot enviar disposant d'ella ò de mi.—

 En Ramon, del tot desarmat y fins enternit de lo que sentía, volgué, abans de despedirse, apayvagar un poch la pena de son bondadós oncle, empleant: son antich sistema de tirar la cosa á broma, diguent:

 En fí, reconech son sacrifici y l'esperit de abnegació que'l porta á acceptar aquesta tiranía. Vostè disposi de mi en tot y per tot; mes en quant á la Rectoría, repeteixo que sols hi posaré'ls peus, quan Deu hagi enviat el remey disposant de vostè ò d'ella. En el primer cas, hi vindré pera aprofitar la ocasió d'apretarli á la Felissa'l ganyot, y en el segon, encara ab mellor gust, pera cantar el gori gori á la mala vella y menjarme la polla rossa y la negra en la mateixa taula ahont tanta gana m'ha fet passar.