Pàgina:Sanch Nova (1900).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 —¡Sempre serás plaga! —digué'l Rector ja més asserenat y agafantlo pel bras.— Però ja n'hi há prou de misteris, qu'estem cridant de una manera inconvenient l'atenció de la gent d'aquesta casa. Entra y't presentaré, advertinte per endavant que de cap manera consentirán que segueixis ton camí ab semblant temps.

 No'm quedaré ni que'm pengin; —exclamá en Ramon ab vivesa,— y pera evitarme la violencia d'un refús, val més qu'ns despedim sense entrar.—

 Y això dient, besá la má de son amohinat oncle, qu'en vá tractava de retenirlo, quan de sobte, obrintse la porta vidrada que separava el recibidor de l'espayosa sala, aparegué'l senyor ab ayre campetxano, exclamant:

 —¡Vatja, senyors! ¿què fan aquí parats al cap de la escala? ¿Per què no entran?

 —Vegi, don Eudalt: aquí té á mon nebot que s'empenya en passar de llarch, fins privantme del gust de ferli sa presentació.

 —¡Ah! Vostè es el nebot de mossen Joan? —digué don Eudalt acabant de passar la porta y allargant al jove la má.— Y quant m'alegro de conèixel! Però fassim el favor d'entrar perque, en quant á lo de passar de llarch, es cosa que ab semblant temps no ho consentiría á un desconegut; però á vostè ni ara ni may.—

 Mossen Joan, per sa part, feta la presentació de don Eudalt á son nebot, afegí: