Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i encara'ls de bones cases.
Sa mare surt al balcó
per veure'l fill si arribava
—D'ont veniu color trencat?
d'ont veniu cara esblaimada?
—Mare, ne vinc de la mar,
ont hi ha hagut grossa batalla,
la batalla del rei moro,
dels que hi van no'n tornan gaires
—Pugeu, patges, el meu fill,
pujeu-lo a les cambres altes,
que allí veurà a sa muller,
que es partera d'una infanta.
—No estic jo per ma muller
ni per ma filleta aimada.
Oh! Feu-me'l llit en repòs,
que jo no viuré pas gaire,
que entre jo i el meu cavall
portem trenta nou llançades
el cavall porta les vint,
trist de mi, porto les altres!—
Al tocar la mitja nit
el cavaller ja finava.