Pàgina:Segona serie de cançons populars catalanes (1909).djvu/96

Un soldat, quan tornà de la guerra,
si n'encontrà una pastorella.
—Pastorella, bon jorn, bon jorn.
Voleu llogar-ne un jove pastor?
—Vós de pastor no'n feu la mina:
porteu espasa i carrabina.
Al coll porteu vostre xarpó:
no'n teniu l'aire de ser pastô.
—Ni vós tampoc, la demosella,
no'n teniu l'aire de pastorella:
blanca sou com el llessamí:
les pastorelles no són així.
Vols-te'n venir, gentil pastora?
Vols-te'n venir una horeta a l'ombra?
A l'ombreta d'un vert jolí
floreix i no grana lo romaní.—
La pastorella s'ha excusada
dient que'l seu pare l'ha cridada.
—Torneu demà'l dematí:
a les nou hores ja seré aquí.—
Les nou hores ja són tocades.
La pastoreta no hi ha es anada.
El soldat prou hi es estat:
la pastoreta ja l'ha enganyat
—Jo hi faré fê una capelleta
que tingui forma de pastoreta,
i quan la gent hi passaran,
de l'amor meva's recordaran.