Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/64

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
NURI, cridantlo.

 Manelich! (Ell hi va.) Je, je, je! El mon diuhen qu'es molt dolent. Que ho creus tu que ho siga de dolent el mon?

MANELICH

 El mon de la terra baixa, prou: que no ho era, nó,'l de la Montanya. Sinó que potser no ho era perqué allá dalt no hi havía homes!

NURI

 Y... (No gosant seguir.)

MANELICH

 Qué?

NURI

 Res. Je, je, je! Sí, vaja, sí, una cosa: que no tens un germá, tu?

MANELICH

 Soch jo sol, y encara soch massa.

NURI

 Cap? Cap? Ni un de petitet i bufó com tu? Que tingués la meva alsada...

MANELICH

 Per qué, Nuri?

NURI

 Per res. Je, je, je! Perque m'agradaría que'l tinguessis.

MANELICH, passantli la má pels cabells.

 Pobreta Nuri!