Vés al contingut

Pàgina:Terra baixa (1897).djvu/65

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA II
MANELICH, NURI y MARTA. Ve del interior de la casa.
NURI

    Bo, la Marta! Fujo!

MANELICH

   No't moguis!

MARTA, apart.

   Sempre aquesta mossota ab ell! Sempre! Si estés anguniat per mí no li agradaria parlar ab ningú! (Va á la llar y mou'l foch, sobre'l que hi haurá una olla. Va arreglant el dinar.) Aquest foch... que sembla que avuy ho fassi espressament de no encendres! De qué deuhen parlar, are?... Donchs jo no ho vull que parli més ab la Nuri! (Fa un pas per anarhi; s'atura.) Oh! Déu meu! No li puch manar res jo á aquest home!

(Se'n va per la porta de la esquerra.)
NURI

   Ja es fora. Y nosaltres calladets com si no hi fossim, oy?

MANELICH

   Sí, Nuri.

NURI

   Jo estava callada perque contava punts. Y tu qué feyas are?

MANELICH

   Jo contava.. dias.

NURI

   Dias? Je, je, je! Que te la estimas forsa tu á la Marta?