Aquesta pàgina ha estat validada.
ESCENA II
MANELICH, NURI y MARTA. Ve del interior de la casa.
NURI
Bo, la Marta! Fujo!
MANELICH
No't moguis!
MARTA, apart.
Sempre aquesta mossota ab ell! Sempre! Si estés anguniat per mí no li agradaría parlar ab ningú! (Va á la llar y mou'l foch sobre'l que hi haurá una olla. Va arreglant el dinar.) Aquest foch... que sembla que avuy ho fassi espressament de no encendres! De qué deuhen parlar are?... Donchs jo no ho vull que parli més ab la Nuri! (Fa un pas per anarhi: s'atura.) Oh! Deu meu! No li puch manar res jo á aquest home!
(Se'n va per la porta de la esquerra.)
NURI
Ja es fora. Y nosaltres calladets com si no hi fossim, oy?
MANELICH
Sí, Nuri.
NURI
Jo estava callada perque contava punts. Y tu qué feyas are?
MANELICH
Jo contava... dias.
NURI
Dias? Je, je, je! Que te la estimas forsa tu á la Marta?
