gida. Aquells nens, en Pol, de set anys, i la Virgínia, de quatre com a maximum, li robaren fins a un tal punt el cor, que se'ls enfilava als lloms com un cavall i els besava tant i tant que la Sra. Aubain li prohibí, causant-li un dol. No obstant, allí es sentia tota una altra. La civilitat del nou ambient li havia esvaït la tristesa.
Cada dijous, els contertulis compareixien a jugar al boston. La Felícia ja els tenia preparades les cartes i escalfetes. Arribaven a les vuit en punt i es retiraven a les onze.
Els dilluns al matí, el ferreter del passeig parava a terra la seva mercaderia, animava la vila un fort brogit de gent amb el qual es barrejaven renills de cavalls, bels d'anyells, grunys de godalls i el dur tric-trac de carruatges.
Cap a migdia, al bo del mercat, solia comparèixer a la casa un homenàs ja pansit, amb la catxutxa enrera, el nas punxagut, que es deia Robelí, i era el masover de Geffosses. I adés-adés, també, el del mas de Toucques, petitó, roig, panxut, que duia una gran brusa grisa, gamberes i esperons. L'un i l'altre oferien a llur senyora volalla o formatges i la Felícia tenia cura invariablement d'esbullar-los les tretes interessades, i, al tornar-se'n, ells li feien molts compliments.
De lluny en lluny, rebia també la Sra. Aubain la visita del marquès de Gremanville, oncle seu, arruïnat per la cràpula, i que vivia a Falaise dels pocs terrossos salvats. Solia presentar-se a l'hora d'esmorzar amb un gosset lletgíssim que, amb
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
