al marítim costejant els llacs Amargs, llepant el peu de les muntanyes de Djebel i desembocant a Suez. Aquest canal serviria, tot d'una, pels obrers, per a regar aquells erms i per a la navegació d'embarcacions petites. I nosaltres veiem, en efecte, el canal d'aigua dolça, ple de veles amb les puntes de llurs pals destacant llisquentes del perfil de ses margades.
Un dels episodis èpics del canal d'aigua dolça fou el transport per ell de les dragues. Més enllà dels llacs Amargs, calgué utilitzar aquelles màquines monstruoses per atacar els sorrals de Serapeum. En transportaren dotze pel canal d'aigua dolça. Centenars d'homes anaven sirgant-les des dels marges. Però aquelles baluernes s'encallaven, trabucaven tot sovint, i, quan apretava el vent contrari, reculaven. Per arrencar-les del fang, empènyer-les i tornar a posar-les dretes, calien esforços sobrehumans als quals sucumbiren no pocs treballadors heroics.
Era entre dos foscans que arribàrem als llacs Amargs. Tot l'estol del seguici hi passà la nit ancorat. Feia una lluna que inundava de claror el llac i ens dibuixava vagament, fins a l'horitzó, les ondulacions del desert.
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/167
Aquesta pàgina ha estat validada.
