de tracte, això la ferí, però ho perdonà aviat. Trobà molt natural que allò de la nena la trastoqués així. Als dos fills se'ls havia d'estimar igualment; els unia a son cor un mateix llaç i tant l'havia d'interessar l'esdevenidor de l'un com de l'altre.
Va saber per l'apotecari que la goleta de Víctor era arribada a l'Havana. Ho acabava de llegir al diari. Pensà amb els cigarrets; s'imaginà que, en aquella terra, no feien sinó fumar, i ja veia el seu Víctor passejant-se entre negres dins d'un núvol de fum. «I si fos cas, ¿que no podria tornar per terra d'allí estant? ¿Quina distància hi devia haver de l'Havana a Pont-l'Evèque?» Per a saber-ho, ho va preguntar al Sr. Bourais.
Obrint son atlas, intentà aquest dar-li idea de les longituds, morint-se de riure al veure l'esfereïment amb què ella l'escoltava. Per fi, amb la llapidera, li assenyalà entre els esborancs d'una taca ovalada, un puntet negre boi imperceptible, i digué : — Aquí. — La Felícia s'abocà damunt del mapa, però tot aquell garbuix de ratlles de colors la marejava, no li posava res en clar, i preguntant-li en Bourais per què callava, ella li pregà que fes el favor d'ensenyar-li la casa on posava en Víctor. En Bourais aixecà els braços, tossí i esclafí a riure enormement, sense que ella, que, curta com era, potser esperava fins veure allí el retrat del seu nebot, n'arribés a capir el motiu.
Al cap de quinze dies, a l'hora del mercat, entrava, com de costum, Liebard a la cuina, per a
Pàgina:Traduccions selectes (1921).djvu/32
Aquesta pàgina ha estat revisada.
