Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lo metge visitava a la mallata.
— Anem poch a poch, — deya; — convé molta quietut y repetirèu les medicines.
— ¿Les matexes? — preguntava la tía.—¿Les que valen mitx duro? ¿totes dues?
—Sí, totes dues. Li convenen, no hi hà més.
—¿Quàn tornarà?
—Donaré una passadeta d'aquí un parell de díes; fàssili caldo ¿enten? vaja. —
Baxava'ls ulls, prenía modestament la pesseta que li allargava la tía, y estiga bona.
— Francisco, vès lo qu'ha dit lo metge: tenim de seguir les matexes medicines. Per mi, li recepta plata fosa: ¡Y'ls deutes nos treuràn de casa! ¡Ay, Senyor! ¿Abans un apotecari haguera fet pagar mitx duro de dos travessos d'aygua térbola? Ja se l'haguera beguda ell!
