perillosa, cridant la mort que m'assistexi, que vingui recta y depressa ab malaltía curta a treurem prompte del món. A Vos queda l'encàrrech y la responsabilitat; jo me'n rento les mans.
¡Fèume'l miracle, que miracle ha de ser quan a Vos me dirigexo y us canso!
Fèulo, Vos que sou bon home, Sant de mèrit, gloriós, afavorit y acreditat en cel y terres descobertes y mars salades! Fèulo, Sant maco, cara bufona, diamant solitari, que'm portaré com un home si ho conseguiu y no us penedirèu de mi, que s'us farà la capelleta nova, ab poms de flors tendres y flayroses tot temps del any, una llantia encesa nit y día, y una corona de plata estargida en petit, exacta y pariona del mateix sol que'ns ilumina.
Y sinó... ¡Ja no forau Sant si no'm fessiu aquesta gracia qu'us demano!»
Y ab la satisfacció y coratge del qui ha fet una demanda ben feta, me'l torno a mirar y, engrescat al vèurel tan curro, li tiro dos petons, un per ell y l'altre pel porquet.
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/54
Aquesta pàgina ha estat revisada.
