¡La vaig ensopegar! ¡Aquella francesilla es la que va fer més que'l meu discurs!
«Pillo, — semblava que'm digués ab la vista; — si no t'ho conseguexo jo, no t'encaris ab cap més potestat, que no'n treurías rès. Vés, que t'estimo; trebàlla, résa y déxaho córrer. Lo memorial serà escrit del meu puny y lletra y vindrà despatxat tal y com pide el recurrente.»
«Amen» — vaig contestar, axugantme una delicia de llàgrimes que ja no tenían amargantor; ¡casi be dolcejavan!
— Enllestit per aqueix cantó, ab los alardes qu'havía rebut del Sant, no més me pertocava aclarirme ab la Coloma y sapiguer si'm volía a mi a palo seco, ò al fill del senyor Navas ab sa flaquesa de persona y'l gran dineral que'ls hi consumía la salut.
Era un dilluns a la tarde; no hi havía cap viatge a fer, y jo, cercant la perduda ab dissimulo, m'en entro
