a la exida, buydo'l safareig, lo netejo y agafo la corda de la bomba per omplirlo de cap y de nou. Ja m'ho pensava qu'encara no sentiría'l soroll de l'aygua abocantse, tindríam novetats.
«Què fas, Perico?—me preguntà la Coloma, trayent lo cap per la finestra;—¿per què mudas l'aygua, si som dilluns?»
«Què haig de fer? la he vista tèrbola.»
«Per què? si no's necessita.»
«No ho vulguis sapiguer: ¿vols escoltarme, Coloma?»
«Y ara, quín posat fas, ¿què tens, què no't trobas be, Peret?»
«¡Que m'haig de trobar, si tinch una pesantor aquí, en lo pit, un basqueig escmapat pel cos, qu'en lloch estich be, ab unes ardencies estranyes y unes suhors gelades com neu que m'amaran lo front y'm recreman per dins. Ja fa díes que porto la malaltía declarada.»
«Féste donar una vista, ¿què deu esser?»
«Ja me l'han donada: ara mateix, y'm trobo millor.»
Aquí les galtes se li van tornar
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/56
Aquesta pàgina ha estat revisada.
