com una rosa. Va compendre l'entretoch y, fill meu, aquella cara no desmentí la rassa. Ab la sofocació era més hermosa y més entendrida que may.
La bomba ja no grinyolava; la corda brandava desmayada perdent la forsa; l'aygua queya del dipòsit a rajolins, fent una remor frescal; tots dos nos callarem escoltant aquella sinfonía com de tristesa y de consol.
«Donchs, Peret, ¿què deus tenir?» va dirme al últim, no sapiguent ahont girar los ulls avergonyits cada cop que'ls obría, topant los meus que li batían la mirada sense sossego.
«Lo que tinch es que porto una càrrega molt fexuga y voldría trobar qui m'ajudés a soportarla. Estimo massa y no la puch resistir tot sol. Si una persona se'n compadís, nos partiríam la estimació com a bons germans y les penes y les ventatges foran igualades entre l'un y l'altre. ¿Pensas qu'es poch trista, Coloma, una afició desamparada? Un hom, tot sol, conduhir sempre'l mateix pensament, unes vegades surrut, altres alegre, sense distreures per
Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/57
Aquesta pàgina ha estat revisada.
