Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

penedexo d'haverte divulgat aqueix secret, qu'es la meva riquesa, la meva fal-lera y'l meu company a tota hora de sol a sol y moltes que'n sento cantar a la nit. Jo dexava passar díes, setmanes y mesos pensant: ¿què vols més? la veus y la sents sempre; devegades te mana alguna cosa y tu la servexes ab aquell agrado, ab aquella diligencia que si me hagués dit: Pere, voldría beure aygua dolsa del mar, jo m'haguera encarat ab les onades que van y venen afanyoses desfentse en bolados esmicolats y'ls hi haguera dit: Treyèume, bones minyones, d'entre'ls revolts escumosos del vostre fatich una mica d'axarop per la meva estimada, que n'està desitjosa, y no li proban les amargantors, y voldría regalarse ab aygua del mar que no fos salabrosa; ¡fèuho per mi, que l'estimo! vosaltres que sempre canteu recanses; apiadèuse d'un home que pateix les tristicies del amor; y si per mi no us enterniu, fèuho per ella y sabrèu si es delicia y cosa rica humitejar los seus llavis: vos semblarà que beseu les reliquies confitades!