Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Y ab aquestes ilusions, y ab aquexos reparos que m'adobavan l'afició, jo vivía aconsolat; ¡còm podía creure que se m'estroncaría aqueix regalo tan honest, que vindría a robàrmel un altre pretendent carregat de moneda... y rès més! No vull que'm passi pels llavis lo seu nom, que'm rebaxaría'l punt d'honor que tinch en la meva persona.
 ¿Què haig de fer, Colometa? que'l tinch de malmetre d'una brivada y pararli les ales del cor per lladre de la meva felicitat, per mal home y per mercader ruhí que vol comprar a copia de dobles de quatr'el cel que jo'm tinch guanyat ab afanys, y sospirs, y penes amagades?
 Per que vull qu'ho sàpigas d'una vegada: te porto estimació noble y senyora, y te la divulgo ab paraules si no l'havías endevinada ab fineses esporuguides y enviades de tras cantó, perque temía agraviarte manifestantles a la descoberta. Diuen que a les reynes se'ls hi parla ab los ulls baxos. Encara es poch; jo, per mi, a tu qu'ets la reyna meva, t'haguera parlat sempre ab un genoll en terra y la gorra a la mà; perqu'era massa